CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Pàgina oficial de Convergència Democràtica de Catalunya

Pàgina de la JNC

Convergència Democràtica de Catalunya: Partit polític català

President: Jordi Pujol i Soley

Secretari general: Artur Mas i Gavarró

Fundació: Novembre del 1974 Seu: C/ Corsega, 331 , 08002 Barcelona IdeologiaLiberalprogressista,

Parlament de Catalunya 34 diputats de CDC + 14 d' UDC (48 diputats CiU) 2006-2010.

Partit europeu: Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus

Publicació oficial:Full informatiu

Lloc web:http://www.convergencia.cat/

Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol. 1 Fundació2 Legalització3 Coalició amb Unió4 Enllaços externs

FUNDACIÓ:El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 15 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero. En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport al a defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.

LEGALITZACIÓ:El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferència a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer política. Així pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergència Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el govern central.

El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.EL 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit polític, de la unió del Grup d'Acció al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acció Obrera. Pel març va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demòcrata de centre-esquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminació, amb la pretensió d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme català.Pel gener del 1977 celebrà el IV Congrés, en el que decidí presentar-se a les primeres eleccions democràtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Jordi Pujol i Pere Pi-Suñer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.

COALICIÓ AMB UNIÓ : L'abril de 1978 va celebrar el V Congrés, en el que s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demòcrata per tal de constituir-se en alternativa de centre-esquerra. Així, el maig va absorbre Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), cosa que suposà l'ingrés al partit de Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament preferí unificar-se amb el PSC-Congrés per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). El 19 de setembre de 1978 es va coaligar amb Unió Democràtica de Catalunya formant "Convergència i Unió", aliança que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federació. CiU va guanyar les primeres eleccions Autonòmiques de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins el 2003.

Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en la elaboració de la Constitució Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinàmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalició CiU va obtenir 484.154 vots, cos que es traduí en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors). En el VII Congrés celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratègia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democràtic (PRD) de caire centrista, per tal de participar en la política global espanyola (anomenada operació Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, però el PRD només 194.538 i cap escó. Tot i això, en el VIII Congrés de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continuà com a secretari general fins el IX Congrès del 1992.

En retirar-se Pujol, Artur Mas fou proclamat candidat de CiU (2002). La candidadura de la federació va ser la que va obtenir un major nombre de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, restant a l'oposició per la formació del pacte del Tripartit entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA.

L'any 2006 el Catalunya Nord el primer territori fora de la comunitat autònoma de Catalunya on s'implanta. El 2008 CDC obté 15 regidors a la Catalunya Nord. La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya.