Un "projecte insòlit" que ha contribuït a cohesionar els Països Catalans, amb territoris sota administracions estatals i autònmiques de signes diversos. Això és El Temps, el setmanari nascut a València en el nucli d'activistes culturals de l'editor Eliseu Climent i de la figura, ara esdevinguda símbol, de Joan Fuster.
Fa 25 anys que va aparèixer el primer número de la revista, amb una portada punyent des del primer dia: Empreses de seguretat, el negoci de la por, titulava el número 1, el 28 de maig de 1984. Era la culminació d'un any recollint fons per subscripció popular i fent números zero entre dubtes, fins que la dona de Climent, Rosa Raga, partícep activa del projecte, va dir prou. "O surt ara o tanquem", va advertir. Ho explica Núria Cadenes en un dels reportatges del número que la revista dedica al 25è aniversari."Pensar en un mitjà de comunicació per als Països Catalans era un projecte insòlit l'any 1983. Ni tan sols existia TV3 i a València a penes arribava el diari AVUI. Fins i tot Joan Fuster i Max Cahner s'hi van posar en contra, ho consideraven una bogeria. Fuster deia que el país només donava per a un full parroquial", recorda Eliseu Climent en conversa amb l'AVUI.cat.L'escepticisme de l'autor de Nosaltres, els valencians es va traduir en una anècdota convertida en llegenda que, segons algunes veus, no va ser res més que una broma del lúcid intel·lectual de Sueca. Parlem de l'episodi de la pesseta: a l'hora de fer la seva aportació, Fuster es va treure de la butxaca una pesseta davant del notari Beunza, sorprès per l'extravagància enmig dels tràfecs per registrar aportacions de 5.000, 10.000, 50.000 pessetes. "Pel que ha de durar...", diuen que va dir el de Sueca.És una de les anècdotes que li agrada explicar a Eliseu Climent, que també gaudeix recordant la seva feina de descobriment de nous valors del periodisme entre la jovenalla de la València dels anys 80. Així va fitxar "un xicotet que venia cromos a les portes de les escoles i que li deien Ferran Torrent": encara poc conegut, tot i que ja havia escrit una novel·la. També va captar un joveníssim conductor d'autobús escolar anomenat Vicent Partal, ara amo i director de Vilaweb, i un altre noi, que ja havia treballat per a l'editorial de Climent (3 i 4) i que feia correccions de llengua a la Diputació de València: es diu Vicent Sanchis i temps després va ser director del setmanari i, posteriorment, de l'AVUI.Un "repte permanent"
L'edició d'El Temps ha estat i és, segons Climent, "un repte permanent". "Hem de fer un esforç constant per superar les barreres que generen les fronteres administratives que separen el País Valencià de les Illes, del Principat i de la Catalunya Nord, i hem de fer que cada una de els tres redaccions, Barcelona, València i Mallorca, escriguin de manera que els entenguin i interessin als altres territoris", assenyala.Un dels grans encerts que recorda l'editor és la campanya Tirant, 500 anys, de principi dels anys 90. "Vam aconseguir que un text conegut i respectat pels erudits de tots els territoris es convetís en un element vertabrador de l'imaginari col·lectiu dels Països Catalans, com la Divina Comèdia a Itàlia o el Quixot per als castellans", recorda.Un cop analitzat el passat, Climent i El Temps encaren el futur. Esperen superar la crisi general i es pregunten fins on arribarà el resistencialisme. "D'una banda, l'admnistració fa que cada vegada la separació entre Catalunya i València sigui major, però d'altra banda mai hi havia hagut tanta relació del catalanisme amb el món empresarial o amb el món acadèmic, i no oblidem l'assemblea d'alcaldes i regidors dels Països Catalans i que el català és més present que mai en la comunicació", sentencia l'editor.
sábado, 13 de junio de 2009
viernes, 12 de junio de 2009
A CAROD-ROVIRA EL SINDIC DE COMPTES LI DETECTA GREUS IRREGULARITATS EN LA ACCD
Escàndol pels comptes d'una agència que depèn de Carod.
El Síndic de Comptes revela irregularitats en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), a càrrec de vicepresident del Govern.
El descontrol econòmic en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que depèn orgànicament del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va convertir en la tònica general durant tot el 2007. Un informe de la Sindicatura de Comptes, que dirigeix el socialista Joan Colom, denuncia una llarga llista d'irregularitats: subvencions amb criteris poc clars, pagaments duplicats a la Seguretat Social, un ús excessiu de targetes de crèdit la titularitat-en dos casos-requeia en persones que estaven en excedència, cobraments irregulars d'avenços, dinars de treball que generaven factures i dietes simultàniament ... Després de conèixer aquesta tirallonga, CiU va sol licitar ahir la compareixença parlamentària del vicepresident Carod-Rovira.
L'informe del Síndic detalla com l'ACCD-que tenia aleshores un pressupost de 52,1 milions-celebrava reunions periòdiques a l'hora de dinar i al menys en 23 ocasions alguns dels membres de la comissió passaven el tiquet restaurant, per la qual cosa "carregaven al pressupost de l'agència dos pagaments per un mateix despesa". Entre els assistents a aquestes àpats figuraven, entre d'altres, el director general de Cooperació, el republicà David Minoves, i el director de l'ACCD, Andreu Felip.
D'un total de 12.000 euros que es van destinar en l'exercici 2007 a menjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros corresponien als dinars de la comissió. En les al legacions a l'informe, l'ACCD assegura que aquest "ja ha estat retornat".
Una altra de les irregularitats detectades es troba en els mecanismes i les valoracions de l'ACCD a l'hora d'atorgar les subvencions. L'informe explica que en dues convocatòries de subvenció "no hi ha coherència entre les puntuacions de les juntes de valoració i les resolucions de la concessió". Així, es van donar subvencions en casos en què la puntuació era baixa, d'acord amb les bases reguladores, i es van negar a altres que tenien una puntuació molt superior.
El descontrol de l'agència queda reflectit en l'ús de la targeta de crèdit. L'ACCD comptava amb 29 targetes-excessives segons la Síndic-. En dos casos la titularitat de les targetes requeia en dues persones en excedència.
L'informe també revela que aquest any es van anticipar 1.500 euros al director general de Cooperació i que després aquest import no va ser retornat. A més no s'ha trobat cap tipus de documentació que ho justifiqui. L'ACCD justifica davant la Sindicatura de Comptes aquest import al legant que es "va utilitzar per cobrir les necessitats" del director i que serà retornat "properament". Una dada revela el grau de descontrol: es va pagar dues vegades a la Seguretat Social un deute de 51.185,28 euros.
Els comptes de ACCD en l'exercici 2007 revelen que es va gastar un total de 272.600 euros en la primera festa de la cooperació catalana, i que es van invertir 278.263,95 euros en assessorament extern. Per al present any, i segons va informar la pròpia agència, invertiran més de 300.000 euros a ajuntaments per a que duguin a terme projectes de sensibilització sobre cooperació al desenvolupament.
Font: La Vanguardia (12-06-2009).
El Síndic de Comptes revela irregularitats en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), a càrrec de vicepresident del Govern.
El descontrol econòmic en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que depèn orgànicament del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va convertir en la tònica general durant tot el 2007. Un informe de la Sindicatura de Comptes, que dirigeix el socialista Joan Colom, denuncia una llarga llista d'irregularitats: subvencions amb criteris poc clars, pagaments duplicats a la Seguretat Social, un ús excessiu de targetes de crèdit la titularitat-en dos casos-requeia en persones que estaven en excedència, cobraments irregulars d'avenços, dinars de treball que generaven factures i dietes simultàniament ... Després de conèixer aquesta tirallonga, CiU va sol licitar ahir la compareixença parlamentària del vicepresident Carod-Rovira.
L'informe del Síndic detalla com l'ACCD-que tenia aleshores un pressupost de 52,1 milions-celebrava reunions periòdiques a l'hora de dinar i al menys en 23 ocasions alguns dels membres de la comissió passaven el tiquet restaurant, per la qual cosa "carregaven al pressupost de l'agència dos pagaments per un mateix despesa". Entre els assistents a aquestes àpats figuraven, entre d'altres, el director general de Cooperació, el republicà David Minoves, i el director de l'ACCD, Andreu Felip.
D'un total de 12.000 euros que es van destinar en l'exercici 2007 a menjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros corresponien als dinars de la comissió. En les al legacions a l'informe, l'ACCD assegura que aquest "ja ha estat retornat".
Una altra de les irregularitats detectades es troba en els mecanismes i les valoracions de l'ACCD a l'hora d'atorgar les subvencions. L'informe explica que en dues convocatòries de subvenció "no hi ha coherència entre les puntuacions de les juntes de valoració i les resolucions de la concessió". Així, es van donar subvencions en casos en què la puntuació era baixa, d'acord amb les bases reguladores, i es van negar a altres que tenien una puntuació molt superior.
El descontrol de l'agència queda reflectit en l'ús de la targeta de crèdit. L'ACCD comptava amb 29 targetes-excessives segons la Síndic-. En dos casos la titularitat de les targetes requeia en dues persones en excedència.
L'informe també revela que aquest any es van anticipar 1.500 euros al director general de Cooperació i que després aquest import no va ser retornat. A més no s'ha trobat cap tipus de documentació que ho justifiqui. L'ACCD justifica davant la Sindicatura de Comptes aquest import al legant que es "va utilitzar per cobrir les necessitats" del director i que serà retornat "properament". Una dada revela el grau de descontrol: es va pagar dues vegades a la Seguretat Social un deute de 51.185,28 euros.
Els comptes de ACCD en l'exercici 2007 revelen que es va gastar un total de 272.600 euros en la primera festa de la cooperació catalana, i que es van invertir 278.263,95 euros en assessorament extern. Per al present any, i segons va informar la pròpia agència, invertiran més de 300.000 euros a ajuntaments per a que duguin a terme projectes de sensibilització sobre cooperació al desenvolupament.
Font: La Vanguardia (12-06-2009).
FC, BARCELONA
El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva de Barcelona (Catalunya) fundada el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, britànics i catalans encapçalats per Hans Gamper.
L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món, destacant entre d'altres: 19 Campionats de Lliga espanyola, 25 Copes del Rei, 7 Supercopes d'Espanya, 3 Copes d'Europa, 2 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa i 3 Copes de Fires/UEFA.
El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees. També és l'únic club de la Lliga espanyola que ha aconseguit el triplet (Copa, Lliga i Champions en un mateix any) la temporada 2008-2009. Segons la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol, el Barça ha estat el millor club del món des de que aquest organisme recull estadístiques; període 1991-2008.
L'estadi on juga els partits com a local és el Camp Nou, amb una capacitat per 98.772 espectadors i els seus seguidors son conegut com a culers. El juny del 2008, el número de socis era de 162.979,[4] fet que el converteix en el segon club de futbol amb més socis del món, després del Benfica i seguit pel Bayern de Munich.
El número de penyes repartides per tot el món era el 2009 de 1.888. Tot plegat fa que sigui l'entitat esportiva més important de Catalunya i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.
Una altra de les característiques que el fan únic al món és el fet de disposar, a banda del futbol, de quatre seccions professionals més, la majoria en l'elit de les competicions esportives europees de clubs: bàsquet, l'handbol, l'hoquei patins i futbol sala. Entre les cinc seccions professionals esmentades, el FC Barcelona suma un total de 28 Copes de Europa.
A més d'aquestes cinc seccions professionals, el club també té diverses seccions amateurs en d'altres disciplines esportives: hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, beisbol, voleibol, rugbi i bàsquet en cadira de rodes. D'altra banda, el club també compta amb un equip de futbol filial (Barcelona Atlètic) i diversos equips amateurs a les categories juvenils, així com equips de formació en diverses categories i en la majoria de les especialitats esportives.
Finalment, destacar que, a diferència de la immensa majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el Barça no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus socis.
Taula de continguts
1 Els símbols
1.1 Els colors
1.1.1 Evolució de l'uniforme
1.2 L'escut
1.3 L'Himne
2 L'Estadi
3 Els seguidors
4 Història
4.1 Els primers anys (1899-1920)
4.2 La primera època daurada (1920-1930)
4.3 Davallada i Guerra Civil (1931-1939)
4.4 La difícil postguerra (1940-1950)
4.5 Les cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano (1951-1958)
4.5.1 El Barça, "més que un club"
4.6 El Barça d'Helenio Herrera (1958-1960)
4.7 El Camp Nou i la crisi dels seixanta (1961-1972)
4.8 L'arribada de Johan Cruyff (1973-1978)
4.9 La Recopa de Basilea i l'inici de l'era Núñez (1979-1988)
4.10 Johan Cruyff entrenador i el Dream Team (1988-1996)
4.11 El final de l'era Núñez i el Centenari (1995-2000)
4.12 De Gaspart a Laporta, una transició sense títols (2001-2003)
4.13 L'era Laporta: dues Lligues de Campions i tres Lligues (2003-present)
4.13.1 Rijkaard, Ronaldinho i la primera Lliga de Campions (2003-2006)
4.13.2 Sense títols (2006-2008)
4.13.3 El triplet i la tercera Lliga de Campions (2008-present)
5 La Plantilla 2008-2009
5.1 Jugadors del filial amb dorsal del primer equip assignat
5.2 Jugadors cedits
5.3 Altes
5.4 Baixes
5.5 Equip tècnic
5.6 Plantilles d'anteriors temporades
6 Títols destacats
7 Premis individuals a jugadors
8 Classificació al Campionat de Catalunya per temporades
9 Classificació a la Lliga masculina de futbol per temporades
10 Altres dades d'interès
10.1 Els 10 fitxatges més cars de la història del club
10.2 Els 10 màxims golejadors en la història del Campionat de Lliga
10.3 Els 10 màxims golejadors de la història en partits oficials
11 Jugadors destacats
12 Entrenadors destacats
13 Presidents
14 Junta Directiva
15 Seccions del club
15.1 Vigents
15.1.1 Professionals
15.1.2 No professionals
15.1.3 Equips associats
15.2 Desaparegudes
15.2.1 No professionals
15.2.2 Equips associats
16 Penyes i massa social
16.1 Activitats més freqüents de les penyes
16.2 Grups de suport
16.3 Número de penyes per ubicació
17 Referències
18 Bibliografia
19 Enllaços externs
FC Barcelona :
Any de fundació 1899
Estadi Camp Nou,Barcelona, Catalunya
Capacitat 98.772 espectadors
Socis 163.000
Penyes 1.888 [1]
President Joan Laporta
Entrenador Pep Guardiola
La Lliga Temporada 2008-09 1ª Posició
Web oficial http://www.fcbarcelona.cat/
L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món, destacant entre d'altres: 19 Campionats de Lliga espanyola, 25 Copes del Rei, 7 Supercopes d'Espanya, 3 Copes d'Europa, 2 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa i 3 Copes de Fires/UEFA.
El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees. També és l'únic club de la Lliga espanyola que ha aconseguit el triplet (Copa, Lliga i Champions en un mateix any) la temporada 2008-2009. Segons la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol, el Barça ha estat el millor club del món des de que aquest organisme recull estadístiques; període 1991-2008.
L'estadi on juga els partits com a local és el Camp Nou, amb una capacitat per 98.772 espectadors i els seus seguidors son conegut com a culers. El juny del 2008, el número de socis era de 162.979,[4] fet que el converteix en el segon club de futbol amb més socis del món, després del Benfica i seguit pel Bayern de Munich.
El número de penyes repartides per tot el món era el 2009 de 1.888. Tot plegat fa que sigui l'entitat esportiva més important de Catalunya i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.
Una altra de les característiques que el fan únic al món és el fet de disposar, a banda del futbol, de quatre seccions professionals més, la majoria en l'elit de les competicions esportives europees de clubs: bàsquet, l'handbol, l'hoquei patins i futbol sala. Entre les cinc seccions professionals esmentades, el FC Barcelona suma un total de 28 Copes de Europa.
A més d'aquestes cinc seccions professionals, el club també té diverses seccions amateurs en d'altres disciplines esportives: hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, beisbol, voleibol, rugbi i bàsquet en cadira de rodes. D'altra banda, el club també compta amb un equip de futbol filial (Barcelona Atlètic) i diversos equips amateurs a les categories juvenils, així com equips de formació en diverses categories i en la majoria de les especialitats esportives.
Finalment, destacar que, a diferència de la immensa majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el Barça no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus socis.
Taula de continguts
1 Els símbols
1.1 Els colors
1.1.1 Evolució de l'uniforme
1.2 L'escut
1.3 L'Himne
2 L'Estadi
3 Els seguidors
4 Història
4.1 Els primers anys (1899-1920)
4.2 La primera època daurada (1920-1930)
4.3 Davallada i Guerra Civil (1931-1939)
4.4 La difícil postguerra (1940-1950)
4.5 Les cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano (1951-1958)
4.5.1 El Barça, "més que un club"
4.6 El Barça d'Helenio Herrera (1958-1960)
4.7 El Camp Nou i la crisi dels seixanta (1961-1972)
4.8 L'arribada de Johan Cruyff (1973-1978)
4.9 La Recopa de Basilea i l'inici de l'era Núñez (1979-1988)
4.10 Johan Cruyff entrenador i el Dream Team (1988-1996)
4.11 El final de l'era Núñez i el Centenari (1995-2000)
4.12 De Gaspart a Laporta, una transició sense títols (2001-2003)
4.13 L'era Laporta: dues Lligues de Campions i tres Lligues (2003-present)
4.13.1 Rijkaard, Ronaldinho i la primera Lliga de Campions (2003-2006)
4.13.2 Sense títols (2006-2008)
4.13.3 El triplet i la tercera Lliga de Campions (2008-present)
5 La Plantilla 2008-2009
5.1 Jugadors del filial amb dorsal del primer equip assignat
5.2 Jugadors cedits
5.3 Altes
5.4 Baixes
5.5 Equip tècnic
5.6 Plantilles d'anteriors temporades
6 Títols destacats
7 Premis individuals a jugadors
8 Classificació al Campionat de Catalunya per temporades
9 Classificació a la Lliga masculina de futbol per temporades
10 Altres dades d'interès
10.1 Els 10 fitxatges més cars de la història del club
10.2 Els 10 màxims golejadors en la història del Campionat de Lliga
10.3 Els 10 màxims golejadors de la història en partits oficials
11 Jugadors destacats
12 Entrenadors destacats
13 Presidents
14 Junta Directiva
15 Seccions del club
15.1 Vigents
15.1.1 Professionals
15.1.2 No professionals
15.1.3 Equips associats
15.2 Desaparegudes
15.2.1 No professionals
15.2.2 Equips associats
16 Penyes i massa social
16.1 Activitats més freqüents de les penyes
16.2 Grups de suport
16.3 Número de penyes per ubicació
17 Referències
18 Bibliografia
19 Enllaços externs
FC Barcelona :
Any de fundació 1899
Estadi Camp Nou,Barcelona, Catalunya
Capacitat 98.772 espectadors
Socis 163.000
Penyes 1.888 [1]
President Joan Laporta
Entrenador Pep Guardiola
La Lliga Temporada 2008-09 1ª Posició
Web oficial http://www.fcbarcelona.cat/
jueves, 11 de junio de 2009
ARENYS DE MUNT "REFERENDUM" INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Dimecres, 10 de juny de 2009.
Els veïns d'Arenys de Munt (el Maresme) podran votar si estan d'acord en què el Principat de Catalunya sigui un estat independent. La consulta, que tindrà lloc el proper 13 de setembre, ha estat acceptada per tots els grups polítics, a excepció del PSC-PSOE , en l'últim Ple i donarà suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum el 2010.
Segons va explicar el regidor de la CUP, Joan Manuel Giménez, es tracta de demanar l'opinió i de generar debat."Hi ha gent que vol que les coses es comencin a moure, i consultar el poble no fa mal a ningú", va explicar. En el ple es va generar una picabaralla entre la CUP i ERC d'Arenys de Munt pel fet que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, hagués afirmat que el govern espanyol no acceptaria ara mateix un referèndum. "Es diuen independentistes, però ja els està bé que aquest debat es faci d'aquí a mil anys", va afegir Giménez.
Des d'ERC, Joan Rabasseda, recordava que la llei permet preguntar sobre qualsevol assumpte d'interès per al ciutadà: "No hi ha cap tensió, el que passa és que nosaltres deixem la política nacional per a altres vies".
La pregunta que es farà als votants és si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer aquesta consulta, però, els organitzadors no podran usar el cens electoral i tampoc podran fer servir els termes consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida és prou específica i si més no aclaridora: consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació
Els veïns d'Arenys de Munt (el Maresme) podran votar si estan d'acord en què el Principat de Catalunya sigui un estat independent. La consulta, que tindrà lloc el proper 13 de setembre, ha estat acceptada per tots els grups polítics, a excepció del PSC-PSOE , en l'últim Ple i donarà suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum el 2010.
Segons va explicar el regidor de la CUP, Joan Manuel Giménez, es tracta de demanar l'opinió i de generar debat."Hi ha gent que vol que les coses es comencin a moure, i consultar el poble no fa mal a ningú", va explicar. En el ple es va generar una picabaralla entre la CUP i ERC d'Arenys de Munt pel fet que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, hagués afirmat que el govern espanyol no acceptaria ara mateix un referèndum. "Es diuen independentistes, però ja els està bé que aquest debat es faci d'aquí a mil anys", va afegir Giménez.
Des d'ERC, Joan Rabasseda, recordava que la llei permet preguntar sobre qualsevol assumpte d'interès per al ciutadà: "No hi ha cap tensió, el que passa és que nosaltres deixem la política nacional per a altres vies".
La pregunta que es farà als votants és si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer aquesta consulta, però, els organitzadors no podran usar el cens electoral i tampoc podran fer servir els termes consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida és prou específica i si més no aclaridora: consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació
RAMON TREMOSA , EURODIPUTAT DE CiU
Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 30 de juny de 1965) és professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). És també parlamentari europeu per Convergència i Unió, grup majoritari de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l'any 1999, amb una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995).
Ramon Tremosa va ser el cap de llista de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu 2009, on va resultar elegit com a diputat. En el seu llibre El sobiranisme necessari exposa la seva visió de com ha d'actuar el catalanisme a la UE: tocant de peus a terra, aprofitant l'impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugint de tota marginalitat.
Ramon Tremosa defensa una visió desacomplexada de cara a les eleccions europees
Pàgina web personal
Ramon Tremosa va ser el cap de llista de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu 2009, on va resultar elegit com a diputat. En el seu llibre El sobiranisme necessari exposa la seva visió de com ha d'actuar el catalanisme a la UE: tocant de peus a terra, aprofitant l'impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugint de tota marginalitat.
Ramon Tremosa defensa una visió desacomplexada de cara a les eleccions europees
Pàgina web personal
MONTSERRAT CANDINI
MONTSERRAT CANDINI (SENADORA i REGIDORA DE CALELLA)
MONTSERRAT CANDINI i PUIG (Barcelona, 1957) és una política catalana. Formada a ESADE en funció directiva a les organitzacions públiques i privades. Funcionària de la Generalitat de Catalunya des de 1982, ha estat cap del gabinet del Conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1998-2000), Directora General de Patrimoni Natural i Medi Físic (2000-2002), Directora del Programa de Política General de Muntanya (2002-2003).Secretària del Comitè Nacional de CDC d'Infraestructures, Medi ambient i Habitatge (2003-2008).
Des del 2003 també és portaveu de CiU a l' Ajuntament de Calella on va guanyar les eleccions municipals de 2007 amb 7 regidors , però quedant a l' posició al formalitzar-se el Govern Bipartit PSC-PSOE i Esquerra.
Ex-membre del Consell Comarcal del Maresme , carrec que va deixar al ser elegida Senadora per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2008 , convertint-se en la primera senadora/or de l' historia de Calella.
MONTSERRAT CANDINI i PUIG (Barcelona, 1957) és una política catalana. Formada a ESADE en funció directiva a les organitzacions públiques i privades. Funcionària de la Generalitat de Catalunya des de 1982, ha estat cap del gabinet del Conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1998-2000), Directora General de Patrimoni Natural i Medi Físic (2000-2002), Directora del Programa de Política General de Muntanya (2002-2003).Secretària del Comitè Nacional de CDC d'Infraestructures, Medi ambient i Habitatge (2003-2008).
Des del 2003 també és portaveu de CiU a l' Ajuntament de Calella on va guanyar les eleccions municipals de 2007 amb 7 regidors , però quedant a l' posició al formalitzar-se el Govern Bipartit PSC-PSOE i Esquerra.
Ex-membre del Consell Comarcal del Maresme , carrec que va deixar al ser elegida Senadora per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2008 , convertint-se en la primera senadora/or de l' historia de Calella.
CiU/ CDC CALELLA
CiU/ CDC CALELLA
REGIDORS DE CiU AJUNTAMENT DE CALELLA
Montsrrat CANDINI
Xavier PEDEMONTE
Sònia HERNÁNDEZ
Jordi CASTAÑÉ
Lorena SÁNCHEZ
Albert TORRENT
Marta CAMPENY
COMITE EXECUTIU CDC CALELLA (2008-2012).
PRESIDENT: Albert TORRENT i VIVANCOS
MEMBRES: Montserrat CANDINI i PUIG
Mateu CASALS i MALLOL
Rosa Mª GARRIGA i LLORENTE
Adela CASTELLÀ i CASAS
Josep Mª . PARELLA
Jordi PIQUÉ i FERRAN
Sole MATEU
Ferran NAVÁS i XENA
Pere PUIG i NOVELL
Joan PONS i ALEGRE
REGIDORS DE CiU AJUNTAMENT DE CALELLA
Montsrrat CANDINI
Xavier PEDEMONTE
Sònia HERNÁNDEZ
Jordi CASTAÑÉ
Lorena SÁNCHEZ
Albert TORRENT
Marta CAMPENY
COMITE EXECUTIU CDC CALELLA (2008-2012).
PRESIDENT: Albert TORRENT i VIVANCOS
MEMBRES: Montserrat CANDINI i PUIG
Mateu CASALS i MALLOL
Rosa Mª GARRIGA i LLORENTE
Adela CASTELLÀ i CASAS
Josep Mª . PARELLA
Jordi PIQUÉ i FERRAN
Sole MATEU
Ferran NAVÁS i XENA
Pere PUIG i NOVELL
Joan PONS i ALEGRE
ARTUR MAS
Artur MAS
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956),
President de la federació de Convergència i Unió i Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, és l'actual Cap de l'Oposició des del maig de 2004.
Abans va ser Conseller en Cap de 2001 a 2003.Llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i és diputat al Parlament de Catalunya des de 1995.Aquest últim any va ésser nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances.
El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va ostentar fins el desembre de 2003.El 2003 la federació de CiU, de la qual ell era cap de llista, va treure majoria simple de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya, però va quedar a la oposició a causa de la formació del Tripartit PSC-PSOE , ERC i ICV-EA).
El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.L'any 2006 es tornà a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a cap de llista de CiU. Va tenir majoria simple d'escons, però, en no tenir majoria absoluta i reeditar-se l'acord entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA , va quedar exclòs de nou de la presidència.El 20 de novembre de 2007 pronuncià la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, on exposà les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
Precedit per:President de la Generalitat Jordi Pujol i SoleyConseller en Cap2001–- 2003
Precedit per:Macià Alavedra i MonerConseller d'Economia i Finances1997–- 2001Succeït per:Francesc Homs i Ferret
Secretari General de CDC 2000–- actualitat
Cap de l'Oposició2004–- actualitatPresident de CIU 2 de desembre de 2001–- actualitat
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques1995 - 1997 Succeït per:Pere Macias i Arau
Pàgina oficial d'Artur MasVideobloc oficial d'Artur Mas
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956),
President de la federació de Convergència i Unió i Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, és l'actual Cap de l'Oposició des del maig de 2004.
Abans va ser Conseller en Cap de 2001 a 2003.Llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i és diputat al Parlament de Catalunya des de 1995.Aquest últim any va ésser nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances.
El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va ostentar fins el desembre de 2003.El 2003 la federació de CiU, de la qual ell era cap de llista, va treure majoria simple de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya, però va quedar a la oposició a causa de la formació del Tripartit PSC-PSOE , ERC i ICV-EA).
El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.L'any 2006 es tornà a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a cap de llista de CiU. Va tenir majoria simple d'escons, però, en no tenir majoria absoluta i reeditar-se l'acord entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA , va quedar exclòs de nou de la presidència.El 20 de novembre de 2007 pronuncià la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, on exposà les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
Precedit per:President de la Generalitat Jordi Pujol i SoleyConseller en Cap2001–- 2003
Precedit per:Macià Alavedra i MonerConseller d'Economia i Finances1997–- 2001Succeït per:Francesc Homs i Ferret
Secretari General de CDC 2000–- actualitat
Cap de l'Oposició2004–- actualitatPresident de CIU 2 de desembre de 2001–- actualitat
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques1995 - 1997 Succeït per:Pere Macias i Arau
Pàgina oficial d'Artur MasVideobloc oficial d'Artur Mas
JORDI PUJOL
JORDI PUJOL i SOLEY
126è President de la Generalitat de Catalunya
24 d'abril de 1980 - 16 de desembre de 2003
Nascut9 9 de juny de 1930 (1930-06-09) (79 anys)Barcelona
Partit (en càrrec)
CDC (CiU)
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i president de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.
És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956. Té 7 fills.
Pujol va ser arrestat el 1960 per les seves activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa i un de confinament a la ciutat de Girona.
Estudià la carrera de Medicina i des dels 16 anys actuà a la resistència contra el règim del general Franco, a través d'identitats catòliques, polítiques o culturals, en defensa de la democràcia, de la identitat de Catalunya i sobretot de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. En una d'aquestes associacions, el Grup Torras i Bages, hi coincidí amb l'activista Pere Figuera i Serra.
Liderà les campanyes contra el director de la Vanguardia Luis de Galinsoga (coneguda com l'Afer Galinsoga), la dels Fets del Palau o la de "Volem bisbes catalans". Un cop en llibertat, va tornar a l'activitat política, amb l'objectiu d'organitzar un moviment nacionalista català. Presidí l'entitat financera Banca Catalana la qual fou un centre de finançament d'activitats culturals catalanes, com el grup Enciclopèdia Catalana, Òmnium Cultural o la Llibreria Ona.
El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va ésser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas.
Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC.
Taula de continguts[amaga]
1 Diplomes
2 Medalles d'Or
3 Condecoracions
4 Títols
5 Enllaços externs
Diplomes
Diploma Für Verdienst (Medalla al Mèrit) Land Baden Württemberg.
Diploma de Fill Il·lustre de Macul (Xile).
Diploma de l'Ordre de la Boisson.
Diploma de la medalla atorgada per The Catholic University of America.
Pergamí de la Rotary Foundation of Rotary International.
Diploma nomenament de Grau de Gran Cruz atorgat pel president de la República de Bolívia.
Diploma acreditatiu i collar d'Ermini Blanc concedit per l'Institut Cultural Bretó.
Diploma de concessió de l'Ordre Nacional del Govern del Québec.
Diploma de concessió de la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona atorgat per l'Excm.Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.
Diploma de concessió de la Creu de la República Portuguesa.
Diploma de concessió del títol d'Il·lustre Visitante de la Municipalidad de Guatemala.
Diploma de concessió del títol de Maestro Emérito del Colegio de Jalisco (Mèxic).
Diploma de concessió de la condecoració al Mèrit en el grau de Gran Creu. Govern de la República Argentina.
Diploma de concessió de Gran Creu de la Casa Reial Britànica.
Medalles d'Or
Medalla d'Or de la Unesco.
Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.
Medalla d'Or de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
Medalla d'Or de la Universitat Bocconi.
Medalla d'Or del Cercle del Liceu
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Condecoracions
Medalla de l'Ordre Quetzal. Govern de Guatemala.
Legió d'Honor. Govern de la República Francesa.
Condecoració al Mèrit. Land Baden-Württemberg.
Gran Creu de Plata. Govern de la República de Mèxic.
Gran Creu del Govern de la República Portuguesa.
Medalla d'Or màxima condecoració de turisme atorgat pel Govern de la República Argentina.
Gran Creu de la Casa Reial de Bèlgica.
Ordre Nacional del Govern de Quebec.
Condecoració al Mèrit Constitucional. Govern de l'Estat espanyol.
Medalla de la República Oriental de l'Uruguai.
Gran Cordó Wissam Alauita, distinció del Govern del Marroc
"Orden del Sol del Perú" en Grau de Gran Cruz
Medalla de la ciutat de Guayaquil (Equador)
Creu del Comanador amb Estel de l'Ordre del Mèrit de la República de Polònia
Guardó especial XXV aniversari restabliment autonomia de Catalunya de la Fundació Sabino Arana
Insígnia d'Or de la UGT
Ordre d'Or del Mèrit en diplomacia internacional del Govern d'Eslovènia
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Títols
Títol de membre de l'Orde del Mèrit Constitucional. Govern d'Espanya.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Rosario (Argentina).
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Toulouse.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Catòlica de Brussel·les.
Premi Emperador Maximilià, concedit pel Govern del Tirol.
Gran Creu de Cavaller, concedida pel Govern de Tailàndia.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Lumière Lyon II.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Eötvös Lóránt de Budapest.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Swon (Corea).
Distinció de Fill Adoptiu de l'Alguer.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Gal·les.
Premi Europeu "Herbert Batliner al Mèrit pel Petit Estat" Concedit per l'Institut Europeu Herbert Batliner de Salzburg.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Ramon Llull.
Premi de la Concòrdia concedit per la Fundació Fernando Abril Martorell.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat París 8.
Distinció de Doctor Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya
President de laGeneralitat de Catalunya1980–2003
President de CDC1989–actualitat
Secretari General de CDC1976–1989ecedit per:-
President de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol2005–actualitat
A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Jordi Pujol i Soley
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Jordi Pujol i Soley
Web oficial del Centre d'Estudis Jordi Pujol
Web oficial de CiU
Web oficial de CDC
Jordi Pujol (de passada), per Josep Pla (de les Notes del capvesprol)
Biografia personal de Jordi Pujol
Militants de CDC Diputats al Parlament de Catalunya per CiU
126è President de la Generalitat de Catalunya
24 d'abril de 1980 - 16 de desembre de 2003
Nascut9 9 de juny de 1930 (1930-06-09) (79 anys)Barcelona
Partit (en càrrec)
CDC (CiU)
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i president de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.
És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956. Té 7 fills.
Pujol va ser arrestat el 1960 per les seves activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa i un de confinament a la ciutat de Girona.
Estudià la carrera de Medicina i des dels 16 anys actuà a la resistència contra el règim del general Franco, a través d'identitats catòliques, polítiques o culturals, en defensa de la democràcia, de la identitat de Catalunya i sobretot de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. En una d'aquestes associacions, el Grup Torras i Bages, hi coincidí amb l'activista Pere Figuera i Serra.
Liderà les campanyes contra el director de la Vanguardia Luis de Galinsoga (coneguda com l'Afer Galinsoga), la dels Fets del Palau o la de "Volem bisbes catalans". Un cop en llibertat, va tornar a l'activitat política, amb l'objectiu d'organitzar un moviment nacionalista català. Presidí l'entitat financera Banca Catalana la qual fou un centre de finançament d'activitats culturals catalanes, com el grup Enciclopèdia Catalana, Òmnium Cultural o la Llibreria Ona.
El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va ésser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas.
Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC.
Taula de continguts[amaga]
1 Diplomes
2 Medalles d'Or
3 Condecoracions
4 Títols
5 Enllaços externs
Diplomes
Diploma Für Verdienst (Medalla al Mèrit) Land Baden Württemberg.
Diploma de Fill Il·lustre de Macul (Xile).
Diploma de l'Ordre de la Boisson.
Diploma de la medalla atorgada per The Catholic University of America.
Pergamí de la Rotary Foundation of Rotary International.
Diploma nomenament de Grau de Gran Cruz atorgat pel president de la República de Bolívia.
Diploma acreditatiu i collar d'Ermini Blanc concedit per l'Institut Cultural Bretó.
Diploma de concessió de l'Ordre Nacional del Govern del Québec.
Diploma de concessió de la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona atorgat per l'Excm.Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.
Diploma de concessió de la Creu de la República Portuguesa.
Diploma de concessió del títol d'Il·lustre Visitante de la Municipalidad de Guatemala.
Diploma de concessió del títol de Maestro Emérito del Colegio de Jalisco (Mèxic).
Diploma de concessió de la condecoració al Mèrit en el grau de Gran Creu. Govern de la República Argentina.
Diploma de concessió de Gran Creu de la Casa Reial Britànica.
Medalles d'Or
Medalla d'Or de la Unesco.
Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.
Medalla d'Or de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
Medalla d'Or de la Universitat Bocconi.
Medalla d'Or del Cercle del Liceu
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Condecoracions
Medalla de l'Ordre Quetzal. Govern de Guatemala.
Legió d'Honor. Govern de la República Francesa.
Condecoració al Mèrit. Land Baden-Württemberg.
Gran Creu de Plata. Govern de la República de Mèxic.
Gran Creu del Govern de la República Portuguesa.
Medalla d'Or màxima condecoració de turisme atorgat pel Govern de la República Argentina.
Gran Creu de la Casa Reial de Bèlgica.
Ordre Nacional del Govern de Quebec.
Condecoració al Mèrit Constitucional. Govern de l'Estat espanyol.
Medalla de la República Oriental de l'Uruguai.
Gran Cordó Wissam Alauita, distinció del Govern del Marroc
"Orden del Sol del Perú" en Grau de Gran Cruz
Medalla de la ciutat de Guayaquil (Equador)
Creu del Comanador amb Estel de l'Ordre del Mèrit de la República de Polònia
Guardó especial XXV aniversari restabliment autonomia de Catalunya de la Fundació Sabino Arana
Insígnia d'Or de la UGT
Ordre d'Or del Mèrit en diplomacia internacional del Govern d'Eslovènia
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Títols
Títol de membre de l'Orde del Mèrit Constitucional. Govern d'Espanya.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Rosario (Argentina).
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Toulouse.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Catòlica de Brussel·les.
Premi Emperador Maximilià, concedit pel Govern del Tirol.
Gran Creu de Cavaller, concedida pel Govern de Tailàndia.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Lumière Lyon II.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Eötvös Lóránt de Budapest.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Swon (Corea).
Distinció de Fill Adoptiu de l'Alguer.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Gal·les.
Premi Europeu "Herbert Batliner al Mèrit pel Petit Estat" Concedit per l'Institut Europeu Herbert Batliner de Salzburg.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Ramon Llull.
Premi de la Concòrdia concedit per la Fundació Fernando Abril Martorell.
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat París 8.
Distinció de Doctor Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya
President de laGeneralitat de Catalunya1980–2003
President de CDC1989–actualitat
Secretari General de CDC1976–1989ecedit per:-
President de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol2005–actualitat
A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Jordi Pujol i Soley
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Jordi Pujol i Soley
Web oficial del Centre d'Estudis Jordi Pujol
Web oficial de CiU
Web oficial de CDC
Jordi Pujol (de passada), per Josep Pla (de les Notes del capvesprol)
Biografia personal de Jordi Pujol
Militants de CDC Diputats al Parlament de Catalunya per CiU
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
Convergència Democràtica de Catalunya: Partit polític català
President: Jordi Pujol i Soley
Secretari general: Artur Mas i Gavarró
Fundació: Novembre del 1974 Seu: C/ Corsega, 331 , 08002 Barcelona IdeologiaLiberalprogressista,
Parlament de Catalunya 34 diputats de CDC + 14 d' UDC (48 diputats CiU) 2006-2010.
Partit europeu: Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus
Publicació oficial:Full informatiu
Lloc web:http://www.convergencia.cat/
Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol. 1 Fundació2 Legalització3 Coalició amb Unió4 Enllaços externs
FUNDACIÓ:El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 15 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero. En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport al a defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.
LEGALITZACIÓ:El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferència a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer política. Així pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergència Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el govern central.
El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.EL 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit polític, de la unió del Grup d'Acció al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acció Obrera. Pel març va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demòcrata de centre-esquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminació, amb la pretensió d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme català.Pel gener del 1977 celebrà el IV Congrés, en el que decidí presentar-se a les primeres eleccions democràtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Jordi Pujol i Pere Pi-Suñer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.
COALICIÓ AMB UNIÓ : L'abril de 1978 va celebrar el V Congrés, en el que s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demòcrata per tal de constituir-se en alternativa de centre-esquerra. Així, el maig va absorbre Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), cosa que suposà l'ingrés al partit de Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament preferí unificar-se amb el PSC-Congrés per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). El 19 de setembre de 1978 es va coaligar amb Unió Democràtica de Catalunya formant "Convergència i Unió", aliança que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federació. CiU va guanyar les primeres eleccions Autonòmiques de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins el 2003.
Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en la elaboració de la Constitució Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinàmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalició CiU va obtenir 484.154 vots, cos que es traduí en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors). En el VII Congrés celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratègia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democràtic (PRD) de caire centrista, per tal de participar en la política global espanyola (anomenada operació Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, però el PRD només 194.538 i cap escó. Tot i això, en el VIII Congrés de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continuà com a secretari general fins el IX Congrès del 1992.
En retirar-se Pujol, Artur Mas fou proclamat candidat de CiU (2002). La candidadura de la federació va ser la que va obtenir un major nombre de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, restant a l'oposició per la formació del pacte del Tripartit entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA.
L'any 2006 el Catalunya Nord el primer territori fora de la comunitat autònoma de Catalunya on s'implanta. El 2008 CDC obté 15 regidors a la Catalunya Nord. La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)